“Als aeroports, quan passo el control, em poso nerviós, com tothom. Mai no m’ha succeit que no desencadeni el famós pip. Gràcies a això, tinc dret a tota la comèdia, mans masculines em palpen de cap a peus. Un dia no vaig poder evitar dir-los: Creuen de debò que tinc ganes de fer explotar l’avió?.

Va ser una mala idea. M’obligaren a despullar-me. Aquesta gent no té cap sentit de l’humor.

Avui passo el control i em poso nerviós. Sé que desencadenaré el famós pip i que mans masculines em palparan de cap a peus.

Ara bé, avui sí que penso fer explotar el vol de les 13:30.”

Aquest és l’inici esplèndid de “Le voyage d’hiver”, la darrera novel·leta d’Amélie Nothomb (i amb aquesta l’Herralde ja ens deu dues). El que segueix és la narració que aquest terrorista amorós fa de les circumstàncies que l’han dut fins aquí, escrita mentre mata l’espera a la sortida del seu vol.

“Cinc hores d’espera no estaran de més, ja que m’he dut aquesta llibreta i aquest bolígraf. Jo, que fins la quarantena havia aconseguit evitar el deshonor de l’escriptura, descobreixo que l’activitat criminal provoca la necessitat d’escriure. No és greu ja que els meus gargots explotaran amb mi en el crash aeri. No em veuré obligat a proposar la lectura del meu manuscrit a un editor, tot sol·licitant la seva opinió amb un aire falsament desinteressat.”

No desvetllaré res més de l’argument, només que conté una història d’amor, una novel·lista MOLT particular, fongs al·lucinògens i molt de fred (“un fred que es diria que es podia tallar en cubs”). Fidel al seu estil, l’escriptora despatxa un llibret de 132 pàgines de lectura tensa i irresistible, ple de frases subratllables (sobre l’amor, sobre la literatura, sobre l’odi i la lletjor). No tinc costum de vandalitzar els llibres que llegeixo, però amb la Nothomb mira que ho faria.

No sé d’on treu aquesta dona trames tan demencials i tan atractives alhora. Vist el seu comportament públic en els darrers temps, donat a tota mena d’excentricitats que els seus fans aplaudeixen, començo a témer una mica per la seva salut mental. Però mira, si continua escrivint novel·les tan excitants com aquesta, estic disposat a assumir-ho. ( )