Antoni Furió

VALENCIA UN MERCAT MEDIEVAL

Pais mercantil? Una disjuntiva que avui marca
el quefer historiografic dels medievalistes valencians. Les
modes, amb el seu apassionament perO també el seu cansament
AiS rural o esgotament, condicionen la historia, i no sols la manera
de ferla.

Cap a finals dels anys cinquanta, la recerca econòmica
vingué a substituir una notable tradició institucionalista i foral
que havia monopolitzat la hist oriografia local des dels temps
del canonge Chabàs. I dins l'economia, el comerç. Pais de
mercaders, el nostre, i que tan harmoniosament s'adeia amb la
gloriosa exageració demogràfica que, tot just, s'acabava de
proclamar. Una nova ciutat hanseatica era redescoberta, amb
setanta-cinc mil habitants per a la segona meital del segle XV,
les torres de Serrans, la Llotja i el Miquelet. Ausiàs March i el
Tirant, en un altre àmbit, arrodonien la configuració de l'esplendor
valencià tardomedieval. Tot plegat, revenja històrica
de la nova capital de la Corona sobre la decrèpita i rebel Barcelona
Demografia i comerç, doncs, havien de presidir l'exhumació
documental als arxius, i fóra injust silenciar el nom dels
protagonistes d'una meritòria tasca, des dels papers inicials
d'Alvar Santamaria, Leopold Piles, Francesc Roca, Francesc
Sevillano i Dualde Serrano,, a la contribució lèxica de Miquel
Gual o el concurs del Departament d'Història Medieval de la
Universitat de València, amb l'aportació de tesis, tesines i
monografies diverses sobre el tema1. La proliferació d'estudis...

SANTAMARIA, A.: Aportación al estudio de la economia de Valencia
durante el siglo xV, València, 1966; PILES Ros, L.: «La vida comercial valenciana
en la primera mitad del siglo xv», IV C. H. C. A., Palma de Mallorca (1955)
i Apuntes para la historia económico-social de Valencia durante el siglo xv,
València, 1969; ROCA TRAVER, F.: «Cuestiones de demografía medieval»,
Hispania (1953), pp. 3-32; SEVILLANO COLOM, F.: «Mallorca y
Valencia: relaciones...… (mais)