Rosamunda havia de ser un príncep per a que els seus pares poguessin recuperar la seva fortuna (eren uns desastres de reis). Quan va néixer, el pare va pensar que podrien fer empipar una fada dolenta perquè els encantés la filla i així que un príncep la rescatés i recuperessin la fortuna. Però Rosamunda creix i, quan fa 17 anys el pare li diu que s'ha de casar i que ell ho "arreglarà". El rei va a buscar una fada dolenta (en troba unes quantes però no li serveixen). Al final en troba una que, després de el rei l'ofengui, va a encantar-li la filla... Quan la fada dolenta li comença a dir: "Dormiràs 7 anys al llit fins que vingui un príncep eixerit...", Rosamunda li dóna una plantofada que fa volar la dentadura postissa de la fada. La reina li diu que és una desagraïda (perquè allò ho feien pel seu bé?). Rosamunda els diu als seus pares que aconseguirà el seu príncep a la seva manera. Marxa amb la bicileta del seu pare i després de moltes aventures (similars a les de qualsevol príncep) i salvar alguns prínceps (que no li agraden) se'n torna a casa quan se li doblega la roda de la bicicleta. Els reis i la fada dolenta (que s'havia quedat a viure) li retreuen que no hagi portat cap príncep perquè els solucioni la vida. Rosamunda els diu que ja són prou grandets per a solucionar-se els seus problemes ells sols i que, si busca un príncep, és per ella mateixa, no per a complaure els desitjos dels altres. En aquell moment va veure un rètol que assenyalada en direcció "cap el príncep encantat". Va haver de superar uns quants entrebancs (follets, dimoniets, fades...) abans d'arribar al castell encantat. Rosamunda va trobar el príncep en un llit ple de flors i li va fer un petó molt sorollós. Quan el príncep va obrir els ulls, la va acusar de prendre's massa llibertats i li va donar un cop de puny (i Rosamunda s'hi va tornar!). I van viure feliços per sempre més.