

A carregar... L'Adversaire (original 2000; edição 2002)por Emmanuel Carrère
Pormenores da obraThe Adversary por Emmanuel Carrère (2000)
![]()
Nenhum(a) Ainda não há conversas na Discussão sobre este livro. 20 anys d’un llibre excepcional i pioner en el gènere de la novel·la de fets reals. Un relat que posa la pell de gallina, una història real que atordeix el lector, un llibre excepcional i pioner. L’adversari és «el primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals», com diu Jordi Amat al pròleg a aquesta nova edició que publiquem en el vintè aniversari de la primera. El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar, sense èxit, suïcidar-se. La investigació va revelar que no era metge, tal com ell pretenia, però tampoc era cap altra cosa. Mentia des que tenia divuit anys. A punt de veure’s descobert, va preferir eliminar les persones a qui no hauria pogut sostenir la mirada. El juliol de 1996 va ser condemnat a cadena perpètua, i l’abril de 2019 va sortir de la presó en llibertat condicional. Emmanuel Carrère va entrar en contacte amb ell, va assistir al judici. Va intentar relatar amb precisió, dia rere dia, aquesta vida en solitud, d’impostura i d’absència. Imaginar què li bullia al cap durant les hores buides, sense projectes ni testimonis, quan se suposava que era a la feina i en realitat passava el temps en aparcaments d’autopista o als boscos del Jura. Comprendre, al capdavall, de quina manera ens toca i ens afecta una experiència humana tan extrema. j'écrirai un livre sur le livre d'Emmanuel Carrère sur Jean-Claude Romand An almost unbelieveable story of deception leading to murder. The French "In Cold Blood ." Le 9 janvier 1993, Jean-Claude Romand a tué sa femme, ses enfants, ses parents, puis tenté, mais en vain, de se tuer lui-même. L'enquête a révélé qu'il n'était pas médecin comme il le prétendait et, chose plus difficile encore à croire, qu'il n'était rien d'autre. Il mentait depuis dix-huit ans, et ce mensonge ne recouvrait rien. Près d'être découvert, il a préféré supprimer ceux dont il ne pouvait supporter le regard. Il a été condamné à la réclusion criminelle à perpétuité. Je suis entré en relation avec lui, j'ai assisté à son procès. J'ai essayé de raconter précisément, jour après jour, cette vie de solitude, d'imposture et d'absence. D'imaginer ce qui tournait dans sa tête au long des heures vides, sans projet ni témoin, qu'il était supposé passer à son travail et passait en réalité sur des parkings d'autoroute ou dans les forêts du jura. De comprendre, enfin, ce qui dans une expérience humaine aussi extrême m'a touché de si près et touche, je crois, chacun d'entre nous. sem críticas | adicionar uma crítica
Belongs to Publisher SeriesGallimard, Folio (3520)
On the Saturday morning of January 9, 1993, while Jean Claude Romand was killing his wife and children, I was with mine in a parent-teacher meeting. Who could have imagined Jean Claude Romand as a murderer? He was after all a distinguished doctor at the World Health Organisation, an irreproachable husband and father and a loving son. If there was a problem, no one knew it. But there were many. Unknown to anyone Romand had no medical qualifications; he had no job and no influential contacts; and he had spent all his in-laws' money. When a relative went to break the terrible news of the murder of his wife and children to Romand's parents, they too were dead - murdered by the stranger who had been their son. A mesmerising account of the hundreds of daily lies that propelled one man's life, The Adversary is also a meditation on the mystery of identity, evil and the desperate logic by which it is easier to kill than to confess. Não foram encontradas descrições de bibliotecas. |
![]() Capas popularesAvaliaçãoMédia:![]()
É você?Torne-se num Autor LibraryThing. |
L'avversario è il racconto di quanto è successo, per quanto possibile senza giudizi, ma con il sentore che il Bene insito in ogni uomo (e quindi anche in lui) avesse un Avversario e che quest'ultimo, anche quando tutto è compiuto, la pena scontata, le lacrime versate, stia ancora vincendo.
Un'altra forma della banalità del male.
Una lettura incredibile, nel senso anche letterale del termine. (