Des de fa molt temps que buscava l'ocasió propicia per a llegir aquest llibre. Sabia que d'alguna manera el llibre, encara que fos com a novel·la, em descriuria el personatge del poeta Hikmet.Així és, i ha estat un gran plaer llegir-la.
Al nostre temps, en aquest principi del segle XXI i després d'haver conegut l'ensorrament de l'Unió Soviètica i conèixer , de referències, el nou capitalisme que hi ha, sembla que podria costar d'entendre les vivències dels personatges de l'obra en la seva lluita aparentment fútil per aconseguir un món més just i fratern. Tanmateix la descripció d'aquests personatges és tan rica de matisos i tan puntual en el relat de les vivències de la lluita clandestina, que ben aviat hom acaba sentin´se com un més de la banda. Apareix el Hikmet poeta sovint, sobretot en el personatge de Ahmet, el protagonista, quan descriu els seus sentiments i vicissituds de la lluita quotidiana.
L'obra és dura, amarga i sovint cruel, perquè cruel era la societat i el temps que es descriu.L'obra, però, no et deixa indiferent sobretot per la seva estructuració en un àmbit determinat de dies que es van succeint i que d'alguna manera t'arrosseguen amb força cap al final.
Un obra genial que em sembla que no s'ha publicat mai en català.
Per pensar-hi !! ( )